Allò que pensavem que mai no voriem...

Em pregunta un nano (dels grandets) al cole...

- Iei Pau, perquè ho prenen tan fort a la tele amb l'Obama eixe?...

El mestre ha de contestar, i dic:

-Home, a nosaltres, tal volta ens semble una mica exagerat, o ens done igual, però pensem junts... Preguntes a l'aire: si nosaltres forem d'aquells que pensaven que mai vorien un descendent de pobres emigrants, esclaus, massacrats pels ignorants racistes, presidint el govern dels EEUU... Si nosaltres haguéssim anhelat que algún dia el famós somni de Martin Luther King es comencés a fer realitat... si forem fills d'un poble menystingut, si haguerem patit tant i pensarem que ens moririem sense cap signe de millora... aleshores...?... I diu el nano: doncs estariem botant d'alegria, no?...
Quan "pense que pensava" que no voria tantes i tantes coses (i encara no ho hem vist tot), quan descobresc que els processos històrics son tan lents (al menys alguns...), quan em miro a l'espill i veig el mateix de sempre amb esperances renovellades cada matí, em dic a mi mateix... l'Obama no és més que una "punta de llança" que es dirigeix a un nosequè de millor...(tant de bò que no m'enganye). Perquè allò que ja és escadusser o ha caducat o hauria d'acabar-se d'una p. volta s'acabarà i encara ho veurem... això espere... això esperem.
L'annècdota del dia: al claustre del cole hem decidit canviar "un poquet" la sacrosanta tradició del carnestoltes absurd i sense sentit que soliem fer... desprès de torpecents anys de cremar el perot que ningú sabia perquè... ja s'ha acabat... canviem de rotllo... Ara rotllo "lúdic" i fora "la processó de la vella del bacallà". Veus, com a poc a poc s'encén el foc...? m'he dit a mi mateix...
"Encara voreu coses majors..." diu el Senyor...!. Amén, alleluia...!.

I que allò que ha de venir siga més i més profund, més arrelat, més humà, menys injust...

I que nosaltres ho vegem...!