(La llum tèbia del capvespre omple la sala. Ell, el pare, estirat en un seient articulat. Ell, el fill, està fora a l'entrada, al corrent d'aire que travessa la casa de part a part. Un gos insuportable dins una gàbia a cals veïns no para de fer el que fan els gossos engabiats: donar quefer. A l'altra banda del riu uns adolescents criden i diuen coses estúpides que els fan riure. Fa calor...)
(dins la sala)
- Fill,
fillet,
fill...
fill.
(entra)
- Què
vols?
...
no saps què vols!. Per a això em crides?
(el pare mou
la ma: a dreta, a esquerra... la mou novament...)
- Fill,
fill
vine!
Vine!
(torna a entrar)
- Què
vooools?
...
Si és que sempre fas igual! Deixa'm!
(torna
a moure la ma... horitzontalment amb el palmell cap avall...)
La
postura, és la postura! Va, provem!. Una mica més amunt? Així? No?
Si es que no t'ho encerte mai!... I així?
(la
ma a dreta i esquerra... sense parar. Amb suavitat. Com si acaronara
un gat invisible)
- Vine!
Fill
fillet
vine!
(...)
-
Fill
fill!
(entra novament)
-
Que Què voooooooools!?
Dis-me
què vols!
(...)
-
Que em beses!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada