Somriures de fresc matí de finals de tardor,
guaitant l’espera i respirant encens.
Capgrossos i peus de puntetes,
i la bellesa de saber-se de nou testimonis d’alguna cosa gran.
Plomes, bastons, ferros i fusta,
humana solitud assistida de remeis
i salut, molta salut i força per reinventar la vida nova.
Vent, aire, remoure’s i reviscolar... enganxar-se a l’infinit i repenjar-se d’un núvol,
la pell intensa de l’afecte immens,
enfilant la llum i fent bons els somnis d’una terra alçada...
Alçada i elevada sobre sang i foc, entre els nussos de la soca d’una morera vella.
Blau, blanc,verd,roig... matalassos i llençols a la serena.
Retrona la plaça, rebeca el coll, esmuny els muscles, enforteix els braços, acluca els ulls,
el soroll d’aquell espai.
Tots alhora, tots amunt,
tots d’una, assedegats a vora riu.
El soroll es fa més feble de vegades,
però els trons trenquen l’hora i baden el cel.
Mirar, veure, inquirir, investigar,...
Despullar essències i vestir existències.
Randa, argent, seda, mel.
I entra la creu i trenca la veu...
Fosca llum, fum,
i de nou la música, tots alhora, tots a un temps.
La porta oberta, sempre oberta... entreu!!!
Els cels oberts... dempeus!!!
L’orgull en alt, el camp sembrat
i els càntics de la vida viscuda...de la nit ja clara com el dia.
Olor de tarongina llunyana i llorer proper,
errants pels carrerons i emparats davall dels arcs...
carrer amunt, carrer en alt...
Algemesí, 8 de desembre de 2011. Danses de la Mare de Déu de la Salut. Patrimoni de la Humanitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada