La llotja de la seda

De vegades hi ha llocs que a un li diuen coses difícils d'expressar... No plores, ni gemegues, ni t'agafa el "pantaix" però un s'emociona... Això és el que jo vaig sentir la primera vegada que vaig entrar a la Llotja de la Seda de Valéncia. Desprès d'aquella primera vegada hi han hagut més voltes, més visites... Quan viviem a la Ciutat i rebiem visites era precís anar a fer un tomb per aquell edifici que deixa corprès... Abans o desprès d'entrar al Mercat Central i de sentir les olors i els colors més variats entravem a enlairar els ulls per aquelles columnes retorçudes que semblen gegants mítics o arrels de romer ressec. La darrera volta ens asséiem tots dos a la calda de l'agost valencià esperant que obriren a l'hora que diu el cartell de la porta. El sol era insuportable (qui el prenguera ara enmig d'aquest fred!) i la porta no s'obrí... ens vam haver de conformar en pegar-li la volta a l'edifici i pegar un mos al carreró que hi ha a la vora mentre el sol ens perseguia i feia canviar de cadira i acultrassar-nos contra la paret del bar... Patrimoni de la Humanitat, la Llotja és, tal volta, el meu edifici preferit, o un d'ells... i el títol és grandiós tenint en compte que és de tota la gent que transita aquest planeta, que el viu o és viscut per ell... de qualsevol continent o qualsevol nacionalitat... De vegades (encara que no massa sovint) un se sent orgullòs de ser d'on és, de tenir en el patrimoni coses com aquestes escales, columnes, vitrals i voltes... i encara millor si no és un patrimoni local... si és de tots... dels qui entren cada dia com a turistes admirats, dels qui ens quedem a la porta sobre les escales sospirant, dels d'ací i dels d'allà... dels ciutadans i pobletans del món... I retenir tanta bellesa als ulls blaus... quí podrà?.

Quan el Gaudí arreplegava amb el carretó trossos de ceràmica i culs de tassa i plat per les escombreries d'enderrocs de Barcelona a la retina dels seus ulls hi havien aquestes formes i aquestes pedres velles, les corbes de les escales i les fines columnes dels finestrals... genial!!!