Aquest fou el lema escollit per la gent que ha defensat amb els colzes, les mans i el cor, un petit fragment del meu País Valencià durant 10 anys de lluita a la Coordinadora d'Estudis Eòlics del Comtat.
L'altre dia, mentre dinavem junts en una més que calorosa jornada de reflexió i germanor a Benilloba (preparant juntes els actes de celebració d'aniversaris de la Colla El Rentonar i la CEEC), discutíem un poc sobre el verb i cadascuna de les paraules d'aquell lema que va parar la Central Eòlica de la Serra d'Alfaro, a la Vall de Seta.
Avuí, una vegada més, passejant per la xarxa, en trobe una il·lustració que em punxa el cor... perquè ens hem acordat que és amb el cor amb allò que ESTIMEM... Si, ja se, un ximple dibuixet per fer gràcia en un diari que còrre de ma en ma per facebooks i tuitters, no s'ha de fer massa cas... Però m'ha fotut, perquè aquelles i aquells que portem, portavem i portarem avant projectes en defensa del nostre poble i terra, del nostre País Valencià, no som LA COLLA DE LLADRES MALPARITS que ens han portat a nivells de fama mundial en corrupció, desbalafiament i desfeta. NOSALTRES SOM LA COMUNITAT HUMANA, ells són uns quants botiflers que han pervertit les nostres institucions d'autogovern i les han convertides en un femer. NOSALTRES SOM EL POBLE VALENCIÀ, i tenim el deshonor d'haver atorgat com a poble, la confiança democràticament expressada a les urnes a la colla de "SINVERGÜENSES" (que en diem popularment) més fotografiada dels darrers temps.
Ja és cridaner com el dibuixet continua "dividint en tres trocets" (Províncies) el territori del PaísValencià. També ho és com s'ha instal·lat el concepte "Comunitat" (que és un grup de persones) com a substitut de País (que es refereix al territori). Però tot això són efectes dels estatuts d'autonomia aprovats i pastats amb fang i gintònics pel PPPSOE i de la colla d'ignorants que els hi haurien assessorat per a aquelles finalitats seves; fer-se amb els escons i desbotifarrar-nos-ho tot.
Si, jo, com tantes i tants "M'ESTIME MOLT EL MEU PAÍS", sense romanticismes, sense dir-ho amb un quadre de Sorolla com a rerefons de la imatge. Me l'estime i els meus fets ja en parlen prou d'això... no m'agrada passar-me la vida dient-ho i tornant-ho a repetir.
I per això em pega tort que acabe convertit en el paradigma de la brutícia dels mals governants, en exemple de mala gestió, de silencis servils, d'indignitats de tota mena.
ÉS TAN FÀCIL COM USAR LES PARAULES BE, en aquesta tontera de gentola que no ha llegit res més que el prospecte de les aspirines en tota la seva vida, gentola que publica als diaris, a les xarxes socials, donant rigor de marbre a les seves paraules INCORRECTES... PERQUÈ LA TERRA I LA GENT DEL PAÍS VALENCIÀ...TOTS NOSALTRES, NO SOM UNA COL·LECCIÓ DE LLADRES BOTIFLERS QUE HAURÍEM DE DESFILAR PELS JUTJATS en una cua eterna que no tinguera final i que tapara el sol... NI SOM "la tierra de las flores, la luz y el amor" ni som una mena de cadena humana d'homes i dones emmanillats i sota sospita permament.
NOMÈS UNS QUANTS... i ben be serà que comencen a passar per la presó o per la vergonya (si és que saben això que és)...
Que visc en una terra mediterrània on s'aprecia més ser "espavilat" que "docte", "sabudet" que "intel·ligent"... això ja ho sabia. Que he de conviure amb gent, gentola, persones i personatges, també formava part de la història de ser i estar valencià... Però em negue a seure en la mateixa taula que Camps, Fabra, Milagrosa,Cotino, Sapalana, Gonzalez Pons, Rita, i la panxa sa mare... Em negue a fer "comunitat" de veïns amb aquest seguici de panderoles i caparres...
US HO PROMET... EL MEU PAÍS ESTÀ RECORREGUT DE SUD A NORD I A L'INREVÈS, per una filera de persones normals, valentes, humils, senzilles, treballadores, que se l'estimen... i que es dolen (segur com jo) que aquells que ens volíen posar al mapa del món, ens hagen posat a la vora d'una sèquia pudenta reblida de la seva porquera que sura i córre, al punt de sentir vergonya de SER...
ENTRE ELLS I NOSALTRES, UN BARRANC, el barranc de Malafí, del Carraixet o dels Algadins... el més profund i ample que tinguem: ELLS ALLÀ, I NOSALTRES ACÍ, A CA NOSTRA.
