2020/04/21

Un conte vell. Qui té el poder?


(Primera part)
... fa molts, molts anys, un xiquet entremaliat i nerviós va dir al seu pare:
- Pare, deixa'm anar jo solet per la fira! Et promet que no em perdré!
- Be, fill... però, res faries a la fira sense diners... Pren!
I li donà dues monedes per a què se les gastara en allò que volguera.
El xiquet molt feliç es disposava a anar-se'n però abans va preguntar:
- Pare, qui és el més poderòs del món?
- Ai fill, això el pare no ho sap! Segur que és un que tinga molts diners...
El xiquet, sentint-se molt poderós amb les seues monedes a la butxaca va eixir corrents per davall l'arc que porta a la placeta de dalt on estan els venedors d'animals que a ell li agrada tant mirar...
En arribar, va veure una parada que tenia molts animalons menuts: caderneres, pericos, canaris, ratolins...
-Miraaaaa, ratolins blancs i de més colors!!! (va exclamar)... Si em compre un ratolí lleig i l'agafe per la cua, podré espantar tothom i tots eixiran corrents aporegats i cridant hehehe (es deia en sos pensaments)...
🐀 Aquella idea el feia sentir encara poderós, valent... Tots es matarien fugint en veure el seu ratolí!
I així va ser... en veure aquell animal penjant de la seua ma cap per avall cridaven i s'esgarrifaven i arrancaven a córrer però... Ai, làs! un gat 🐱 gros com un tudesco d'un bot li'l furta, l'arronsa i se l'emporta entre les dents...
I en això un gos 🐕 ple de puces que dormia lligat de la pota d'un tamboret es posa dret i planta les orelles i d'un lladruc espanta el gat i ni gos, ni gat ni ratolí... tot un enrenou...
- Mmmmm (es va quedar pensant 🤔💭) hauria d'haver-me comprat un gos! El gos si que és poderós!...
Estant en eixos pensaments assegut a les escales de l'ermita baix d'un lledoner veu passar un vell amb cara de puagre que contrariat per la lladradissa i l'aldarull fot un cop al pobre gos amb totes les seues forces (que, per sort, eren poques) i fa eixir gos i corda i tamboret carrer avant com si el mateix diable l'hagués espantat. I, com és la vida! El garrot d'aquell iaio males puces cau a terra just dins les brases d'una foguereta que allà tenien per passar millor el fred... i s'alcen espurnes i s'atia el foc i es crema el bastó...
I diu el xiquet:
- Ale, encara li passa poc! Per espantar el pobre gosset!
- Xiquet del dimoni! (respon el vell) ja et veuràs tu com ara em veig jo, coix i sense gaiato... Mecagu'en Judes, el xiquet de Satanàs!!!

_______________________

(Segona part)
... i després del succeït del ratolí, el gat, el gos i el bastó d'aquell vell que va acabar a la foguera, el xiquet més trist per no tenir diners ni haver aclarit del tot les seves preguntes sobre "el poder" va decidir baixar cap al carrer ample a vore si trobava son pare. En això... Aiguaaaa vaaaaa! 🌊 Una senyora, que en aquella placeta vivia, en veure que la casa se li omplia de fum, sense pensar-s'ho ni un moment, agafa un poal i el llança per la finestra i apaga el foc... Mascara i cendra i branques arremulla tot un riu negre de sutge costera avall... I crits i reclams, i vostè està boja i quina escampada i ves a mamar a un peçó de carro!...
El xiquet es quedà mut... i pensava: mira tu! L'aigua té tot el poder sobre el foc i el foc sobre la fusta i el garrot espanta el gos, que espanta el gat que mata el ratolí... i jo... sense diners, xè!...
- Feu lloc, feu lloc, que necessitem passar!...
I tant que tots els que en aquella plaça s'estaven van obrir pas apretant-se contra les façanes atemorits! Agafat de bona corda entre tres o quatre que eren, van embotir conforme podien entre parades i andròmines un bou carrer endins.
- On aneu, animalots! (va cridar un home)
- Aneu alèrta, que m'asclareu testos i olles! (va pregar el terrisser).
🐂 El bou manso i assedegat treu una llengua com l'estola d'un capellà i llepa el bassal d'aigua tèrbola que al terra havia quedat...
- Siiiii, diu el xiquet! Això si que fa un molt poderós! Si jo fora amo de bous! Els soltaria quan volguera i tots moririen de por, que jo he vist com corren i com s'espanten fins i tot els més valents!...
Aquell bou va desapareixer darrere d'un portó de bona fusta que hi havia en una casa gran que fa cantó.
- On el porten? Preguntà el xiquet...
- Al carnisser, xiquet...
Un home gros amb un davantal blanc ben tacat de sang i una destral penjada d'un costat va treure un fardell de bitllets, li'ls va donar a un d'aquells xicots que li havien portat el bou i va tancar els portons d'una bona forçada...
- Si ho haguera pensat be abans... Una destral m'hauria d'haver comprat amb els diners que m'ha donat mon pare! Això si que fa por que pots matar un bou i tot amb lo grandot que és un bou! (cavil·lava aquell xiquet)...

_______________________________

(Tercera part. Final)
...Quan el xiquet va trobar son pare a la porta del barber li va dir depressa que li faltava l'alè...
- Pare, pare... quan li conte tot lo que ha passat!!!
- Que ha passat, fill? Vine, entrem i vas dient-me. Què s'ha comprat el meu xic?
- Espera, pare! És que resulta que...
I amb la llengua feta draps d'apresseta que parlava li conta que si el ratolí, que el gat i el gos i el bastó i la foguera i l'aigua i "xoooop" i el bou que es beu l'aigua i el carnisser amb la destral...
- Xè, si que has vist coses i te n'han passat en un moment!. Va, pren un diner i porta un aigua de llimó per a tu i una altra per a mi... Espera i una altra per al senyor barber i ens refesquem tots!.
Ix de la barberia fent voltes als seus pensaments i compra l'aigua de llima i torna poc a poquet per no vessar-ne ni una miqueta ni gens... i escolta el campanar .
Glin-gleng, glin-gleng, glin... 🔔
- Pare, perquè toquen les campanes tan moixes? (va preguntar)... toquen a mort, fill...
... El barber ix un moment al carrer. No tarda massa, a fer un preguntat:
- Que qui s'ha mort?
- El carnisser! En un no-res, en un moment...
- Com és la vida!
- Que no som res!
- Ni som ningú! (va dir el pare)...
...
Després d'un llarg silenci anant de la ma del seu pare, quan estaven arribant a casa que ja era fosquet li diu al pare fet un homenet:
- Pare, ja se qui és el més poderós del món!
- Si fill? I qui és?
- És fàcil, pare!!! (espolsa somrient) El que està VIU! Eixe és!!!

_______
I conte contat ja s'ha acabat i ni ratolí, ni gat, ni gos, ni pal, ni foc, ni aigua, ni bou ni destral, ni campanar ni mort... El que està viu és el que pot!!! 🤔💭 

_________________________________________________________

Basat en la cançó "Alla Fiera dell'Est d'Angelo Branduardi



____tag

Cap comentari: