Primer Acte: La Vespra...
Desprès d'enviar un missatge a la meua Patri per felicitar-li l'aniversari... comencen a volar els pensaments tractant de fer un balanç de l'any viscut... i surten moments i s'eleven accions de gràcies i el sol de tardor sota l'estàtua que visite cada dia per fer-me el cigarret a l'hora de l'esbarjo m'ompli d'una sensació de tranquilitat serena...
al vespre sonarà el mòbil i una veu enceta el pastís... i un bon vi ho rega tot... alegria immensa i joia d'estar vius... no hi ha festa sense vespra i... Quina vespra!!! marededéu!!!... inoblidables detalls i regal en forma d'ones i paraules afectuoses... arriba l'hora de dormir plàcidament, amb el regust del vi i de l'afecte...
Segon Acte: La Festa...
Nomès obrir el ulls, el "bip-bip" del mòbil porta ja els millors desitjos dels més matiners... i "Fumarola" encèn el primer cigarret amb un somriure mentre llegeix missatge molt i molt especial... i per duplicat!!! jejeje. Desprès, mentre estic al consultori amb la metgessa, missatge de la Feliueta, tan tendre com sempre, d'Isa des de l'exili de la Meseta castellana, del meu germanet i de Patri, de la Trini, d'Andrea des d'Elx... Vaig a casa dels pares a contar-los que les anàlisis de sang han eixit "de cine" i salut de part del Pare... i besos de la mare que m'ha portat al món... Al cole tothom felicita, és natural això quan la flaire d'un pastís d'ametles i una dotzena de "mantecaos" omplin la sala de professors... jejjejje. Abraçada del Javi i trucades de Lulu i dinar a ca "el xavalote"... Amb la roba neta i la camisa més bonica empestifada d'olor de fregitó del bar Xixona, al cole de nou... i Crida la Xati i missatges al Facebook de Rodrigo, Laura, Manolo, Pablo i Rebeca... Toca anar a l'òptica i quedem amb el Joan... felicitats de part del Juliet i telefonades plenes d'afecte de l'Antoine des de les Catalunyes i de la Gambi (amb pedra al ronyò inclosa) i el seu Luis Felipe de Orleáns... Missatge del Roget superamic... i així més i més "bip-bip"...
Sopem al mateix lloc on solem anar quan un davalla de les muntanyes fins la mar... i brindis per la vida i pels 38 tacos acabats d'estrenar... i veiem el Pedro a la porta del castell que governa, quan ens disposem a aparcar...
En arribar la nit a l'ampla era que acull els meus ossos... em dic a mi mateix... si, ha estat be, molt be... No se si meresc tant ni gens... però ha estat tan i tan gran!!! I l'afecte sempre és el millor de la vida... GRÀCIES
