2013/05/20

un altre PLANETa, el nostre


CANYA...
fang i palla i pallús, llàgrima, nus...
El tall fi de la corbella i els dits junts fent cordes. Canyes i més canyes. Braços, cames, peus nus pastant el fang.
Els núvols miren bocabadats i el sol escalfa ronyons i colls.
Units, junts, totes i tots...
Manoll, sogall, fregall. S'esgarra el sac i es barreja amb la terra fresca. 
Amunt, més amunt, junts, tots, caps i cos.
I se senten sons d'Àfrica i olors de l'Índia. I pensem que tot és possible si ho fem junts. I tirem endavant malgrat la mort i la vida i la fam... Avant.

En sortir dels llençols ja xiula la colla. I fileres de canyes i dents blanques s'endinsen solc avant.
Hem hagut de traçar un cercle obert i, amb ell, altres cercles que escapen a raons i goles mortes d'aixerdor.
Hem hagut de pintar somnis i esperar... esperar que els vents portaren bona gent, cossos esmunyits i ànimes generoses.
I paga la pena esperar per veure arcades belles i potes d'elefants. Roselles i margalides espoltint camins vora el barranc fresc. Paga la pena esperar per veure somriure l'amic, per veure els seus ullets esfondrats omplir-se de vida nova, d'aigua dolça i tèbia.
Hem hagut d'esperar per alçar junts els braços cap a l'infinit, per pastar amb peus d'apòstols sarments i terra antiga. Hem hagut de deixar passar un temps ferit perquè en vingués un altre de més bo i més petit, de més sa sense neguit.
Nu i veritable. Silenci. Respecte. 
Amor de fang i vi. Amor de terra fèrtil.

al meu estimat amic Javi Roget i el seu planeta de canya, que també és el meu.

perquè et vinc a buscar...i et buscaré...

E ti vengo a cercare 

anche solo per vederti o parlare 
perché ho bisogno della tua presenza 
per capire meglio la mia essenza. 
Questo sentimento popolare 
nasce da meccaniche divine 
un rapimento mistico e sensuale 
mi imprigiona a te. 

Dovrei cambiare l'oggetto dei miei desideri 
non accontentarmi di piccole gioie quotidiane 
fare come un eremita 
che rinuncia a sé. 
E ti vengo a cercare 
con la scusa di doverti parlare 
perché mi piace ciò che pensi e che dici 
perché in te vedo le mie radici. 

Questo secolo oramai alla fine 
saturo di parassiti senza dignità 
mi spinge solo ad essere migliore 
con più volontà. 
Emanciparmi dall'incubo delle passioni 
cercare l'Uno al di sopra del Bene e del Male 
essere un'immagine divina 
di questa realtà. 

E ti vengo a cercare 
perché sto bene con te 
perché ho bisogno della tua presenza



2013/05/02

Cinc pams de borró. Al Tall per sempre


Cau la nit, suau i fresca sobre els lloms del riu. Travessem el pont de Sant Jordi a bon pas. És quasi l’hora, és el dia.

Com aquells infants que juguen amb l’aigua als rius de l’Índia o Bangladesh. Com un home que dorm fresc i feliç a les nits, en la catifa, al terrat pla de casa seva a Bagdad. Com un xicot a llom d’un cavall bell i lliure per les planes de les Amèriques. Com el vell cantador amb la veu com un barranc a la plaça de Bocairent. Com les xicotes amb els cabells nets i lluents passejant a la vora del Danubi, a Budapest...
Així, més o menys, em sent alguna vegada... Fugaçment, si, però ho he sentit, ho sent.

Les llums, al fons de l’escenari, baden colors. Del groc al rosa i del blanc al blau de la mar. I quatre ditades de sang que pengen del sostre i davallen. L’atronador terròs d’argent i les arracades. Les espatlles fortes del dolçainer i les cames febles de Vicent Torrent. La negra barba, camisa negra, sabata bruna i fosc embolcall, il·luminats tots del goig de sentir-nos i ser, cada vegada i a cada cop i cada dia més i millor POBLE.
Com un bàtec del cor i un trontoll de peus. Com un esclat de foc i uns cops de puny a ritme vell. Com una arrel antiga amb saba nova i sang calenta. Com un sospir en recordar Guillem, Miquel.

Al Tall s’acomiadava, però comiat no fou, que a festa trona El Coixo.
Alcoi balla i gaudeix i acomboia pobles i llogarrets de contornades properes. Però balla i mira a l’infinit. I festeja per una vegada amb Algemesí. S’estiren i s’allarguen com els bons pensaments. I fan fort el cor, com el bon vi.

...”hi ha un licor en la resina dels antics oliverars que fa tendra la memòria i aclareix la veritat”.
BEVENT AQUELL LICOR amb Raül, Marc, Víctor i Joan. Amb Julio i Pile i Llúcia i Rafel. Amb Llorenç i Anna i UN TEATRE PLE... amb el cor i la senyera, la dolçaina i la MUIXERANGA... amb el mestre que m’ensenyà a llegir i els sons que m’ensenyaren a estimar la meva terra. Amb la llengua clara i neta i la mar mediterrània. AL TALL PER SEMPRE...