Al petit poblet
hi havia un pintor, un home solitari poc amic de tertúlies i jocs de cartes al
bar de la plaça... Els artistes, ja se sap...
Un dia va pintar
un quadre.
Volia que fos de grans
dimensions, de colors atractius i vius
Un quadre que
tingués el poder de fer, per si sol, que tots s’aproparen a ell
Un quadre que
poguera causar l’admiració de les veïnes i de tothom en aquell poblet menut on vivia
el pintor.
Si es vol
aconseguir això, res com pintar el campanar del poble, la torre alta i esvelta
del campanar.
Quan el tenia
enllestit el va deixar al mig la plaça major. Va sortir de casa seva al silenci de la nit i el va deixar vora la font on tot passava, on totes les notícies es
difonien, on totes les veus s’aclarien el gallet.
Vora el llenç uns
pinzells, i vora els pinzells, la seva paleta de pintor amb colorins, que la
rosada de la nit mantindria frescos fins l’endemà.
I arriba el sol i
el poble desperta...
I passa el rector
i pinta un núvol blanc, perquè li sembla que a aquell quadre li mancava alguna
cosa en la buidor d’aquell cel blau.
I passa el correu
i pinta un ocell damunt el núvol, perquè mancava vida en aquella volta celestial.
I passa Marieta
que va pel pa, i pinta una floreta sota el campanar.
I entra al forn i
diu a la fornera que el quadre és bonic i polit... I surt la fornera i li
agrada el que veu i pensa: -També jo hi pintaré... I pinta dues flors més, que
altra cosa no sap si sabrà pintar... una de vermella i un altra de color
carabassa.
I passa, i passa
la gent i diu: li manca açò, li sobra allò, i jo li afegiria...
I Jaume pinta un
altre núvol, gris i gran, que li agrada la pluja al xicot. I Pere, que mai no
ha agafat un pinzell en tota la seva vida, vol pintar les teuletes del campanar
de blau, que li agrada a ell el blau... i fa un pastissot amb el blau... Però
ve la mestra, que obrirà l’escola en uns minuts, i tracta d’arreglar la merdegada
blava i ho empesta més encara... que va sempre a pixa-corrents la mestreta jove
i manifessera.
I ve Ramon i
pinta un meló...Un melò?. Què?, No hi puc posar un meló?...qui mana amb mi?...
I arriba Dolors i
pinta una bicicleta, dalt del núvol, si, ben amunt... Ai, Dolors quin poc
trellat, amb raó diuen pel poble que no
estàs bona del cap!...
I torna el rector
i esborra el meló. I torna la fornera i pinta orelles a les campanes. I ve el
de l’estanc i fuma observant com s’arrauleixen davant el quadre, com perdiuetes, les veïnes i les mares, amb les seves xiquetes... I riuen i
pinten i fan el que volen... I passen les hores.
Però arriba la
regidora, i posa una llei: “ningú tocarà més el quadre, que el cagareu”... I
torna el Ramon i posa dotzena i mitja de melons, que a ell no li posen lleis ni
li toquen els collons. I ve l’agutzil i posa una tanca per fer complir la llei,
què us creieu?!. I venen els fadrins i
pinten rodolins i mamelles i reballen la tanca al riu.
Com s’ha acabat el
verd, arriba Rosa amb un nou pot i pinta herba i més herba; i a l’herba
roselles que tapen les mamelles.
I torna el rector
i pinta un santet enmig dels melons. I torna la regidora i posa un altra
llei... “ni verd, ni blau, ni roig, ni marró. Que ja no pinte més ningú, que
ací mano jo, colló!”.
I venen els fadrins
i pinten futbolistes entre les herbes i els melons i li posen mamelles al sant
i orelles de ruc.
I arriba l’alcalde
i agafa la paleta. Aparten a la gent i pinta l’alcalde...Què pinta?. Es pinta a
sí mateix...!!! Però com te poca traça, es pinta amb cara de mona. I la gent
riu i el rector els fa callar, que la dona de l’alcalde el convida molt a dinar.
Cau la nit... i
el quadre no és més que un munt de taques de colors, barrejats i llanfarnades... I la rosada ho acaba d’amanir...
revé la pintura, la fa regalimar...
Ni campanes, ni mamelles, ni melons, ni
flors... Regalls, només regalls que deixen el seu degotim sobre les pedres
velles del terra, a la plaça, vora la font.
Tard, ben tard, l’alcalde
i el rector aprofiten la foscor... trepitgen el quadre i li calen foc...
Arreglat!!!. Així no
queda ni rastre de la lliure expressió. Que facin el que vulguin?, això mai,
això no!!!.
