MORT a la impremta

Escrivien amb un bastonet sobre fang tendre, o sobre fulles de papir o fulls preparats amb cuiro. Escrivíem i contàvem coses. Coses de poderosos cavallers i batalles, coses de la vida i la mort. Il·lustràvem els escrits amb bells dibuixos i imatges que solament podien contemplar uns pocs ulls, els ulls dels qui tenien accés a la cultura: monjos, bisbes i senyors de castells forts i espases llargues, comerciants de sedes fines i joves deixebles d’un o d’altre mestre de saviesa.

I en el món dels invents algú composa un artefacte per fer còpies i més còpies d’escrits nous i vells: LA IMPREMTA. I els arbres pagaran amb la vida per fabricar més i més paper, que no hi haurà mai prou per fer milers de milions de còpies que arriben de part a part del món. Bon invent, sens dubte, per a alguns, el millor i més revolucionari dels temps moderns.

Ara podrem copiar i difondre les més belles poesies, i els més infectes pensaments. Podrem llegir ben fàcilment tot allò que sigui imprès. I les idees de Lutero i de Marx, d’Einstein o Rousseau podran recórrer el món traduïdes o traïdes de llibreria en llibreria, de ma en ma, omplint-se de pols a les prestatgeries o encenent fogueres. Proclames, fullets, pamflets o revistes. Cartells, paràgrafs i oracions devotes... I amb les bones idees i els grans pensaments criats en passejos romàntics per boscos de somni, també trobarem ben fàcilment llibres i llibrets escrits a cop d’injúria, maledicència i odi per la humanitat. Els cucs podrits de cranis com el de Hitler o la brossa argüida per éssers dominadors i les idees parides vora les brases de llibres prohibits.

Un invent més, tal vegada... sens dubte, mare de la universalització de l’accés a “les coses escrites” (que no és el mateix que la cultura). Ara puc, si vull, llegir i llegir i acumular pels racons de casa fulls i més fulls impresos plens de paraules. Solament jo decidiré quines paraules vull beneir i quines maleir... quins camps vull llaurar i quins deixar lloma. Això, aproximadament seria “l’esperit crític”, que m’ajudarà a escollir. No vull llistes de llibres prohibits, ni recomanats, no vull fulls seleccionats per qui troba tenir bon criteri. Vull que tot estiga imprès i triar, solament això.

Fou el Rector del poble qui va fer la tria de llibres a ca l’Alonso Quijano (més conegut com el Quixot). Ell va decidir quines coses eren bones per cremar i quines per guardar. O foren mans enguantades en cuir negre les què botaren foc a tantes biblioteques. O mans amb randes judicials (punyetes de Jutge, vaja) les que signen per ordenar il·legalitzar un diari o una revista. Són mans de Ministre les que tanquen en un calaix un informe amb el segell de “secret oficial”, i mans de banquer les que posen els diners per mantenir oberts diaris que diuen el que ells volen que es diga, i que difonen el que ells volen que es difonga... “Qui paga mana” i qui creu tenir la veritat absoluta ens la imposa.

Gener de 2015. Dos terroristes que havien matat a trets uns humoristes gràfics, gent que portava a la “màquina d’imprimir” allò que els venia de gust; ara romanen en una nau d’una empresa d’impressors, envoltats d’un exèrcit i centenars de policies. Són morts a trets... entre capses plenes de fulls en blanc i papers impresos. Els infants d’una escoleta propera surten per fi i són agafats de les mans per soldats i policies. Els seus pares alenen tranquils.

I els ingenus com jo mateix, que creiem amb fermesa en la llibertat i en el poder de l’educació, seguirem treballant per ajudar a formar l’esperit crític, eixa arma interior que ens farà saber triar, entre totes les coses que passen per les rodes negres d’imprimir, les que ens fan millors, més humans, més bons, amb la llum clara i serena de la LLIBERTAT.