2014/11/24

A CAL TERRISSER... cantant, recitant, ballant...

SELECCIÓ DE TEXTOS PER A L'ESPECTACLE "A CAL TERRISSER"
ACTUACIÓ AL CERCLE INDUSTRIAL D’ALCOI
19.00 h. 16/NOV/2014
AMB EL GRUP DE DANSES SANT JORDI


1.
(veu primera)
La força de l’aigua. Els molins. Aigua, terra, fang…
A la vora d’un riu es fa gran un Poble. Un riu, dos tres. Salt, toll, molinar.
Terra i aigua, fang.
Des de temps fora memòria: fang.
Gibrells, Cossis, plateres i plats. Cànters I gerres, Cossiols. Aixovar de princesa pobra, de deessa de la serra.
Teula i teulada, rajols…
Aigua, serra, fang.
A la vora del riu creix el poble vell i nou. Indústria del fang, de l’argila que gira i gira lentament

 

2.
La cobla del llaurador
és d'un ritme de peresa.
Aigua de cànter de fang
a cada moment l'ofega
i hi ha un brunzir de vespers
en la ferrada parella.
Quina fecunda suor!
Quina olor d'aspra rosella! (...)
        Trill joiós de juliol
ressona a l'esplai de l'era.

(de la cançó de Mariola 
de Joan Valls)

3.
Varen pensar-me
uns savis dits la forma
que sóc i guarde.
Ben endinsada
en fang, en bronze, puge,
claror d'idea,
per les arrels més fosques
al gran esclat del somni.
Velers d'aranyes
solque graons d'escuma.
Mans, esguardeu-vos
dins el treball, com fràgils
vidres dringats per l'aire.
De guix, de bronze,
de fang, de terra cuita:
precises formes,
guany del combat amb l'àngel,
rebel•lia, domini.

Mira'm i digues
si no sóc acabada
com em volien
guies subtils del noble
origen de la forma.  (Formes i Paraules. Ovidi Montllor)

.
4.
(una veu “a capella” canta mentre comença a pintar-se sobre el fons de l’escenari amb fang la figura de la Deessa mare de la serreta)

Quan la llum pujada des del fons del mar
a llevant comença just a tremolar,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Quan per la muntanya que tanca el ponent
el falcó s'enduia la claror del cel,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Mentre bleixa l'aire malalt de la nit
i boques de fosca fressen als camins,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Quan la pluja porta l'olor de la pols
de les fulles aspres dels llunyans alocs,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

(fragment. Raimon- Salvador Espriu)


5. (veu primera)
 Sempre al bell mig, opulent, com un cànter,
regalimant, com pels porus de fang,
una humitat, una fecunditat.

És el passat, el present i el futur.
És el colom i l'argila materna.

Com la rabent gavina que s'esmuny
voldria dir uns mots de confiança
ara que els vents ens són força contraris,
per tot l'espai i l'any: voldria dir,
ara i ací, com el futur és vostre.
El pastareu, com si fos humil fang,
i esdevindrà, temps endavant, el vostre.
Vostre futur, allò que més importa.
(del mural del País Valencià. Vicent Andrés Estellés)

6.
(veu segona)
Molta cura...,
sense pressa i amb tacte pausat;
la feina és ben feta i el moment s’ho val!
Si em surt esguerrada, no serà normal,
l’hauré espifiat!
Això té el seu temps i un procés molt llarg.
-Tu,
de granit a argila molta,
has passat pel sedàs;
més tard,
pastada i moldejada,
al forn (com cal), et couràs!
Sinó me la jugues,
seràs una peça bona...,
segur que ho seràs
(passada una estona)!
Faig el meu ofici i m’ho diu el nas!


Del passat al futur: ets la realitat;
quan estiguis cuita... ja s’haurà acabat.
Res serà perdut.
Tot serà guanyat!
(El terrissaire - Josep Vendrell i Torres)