2013/05/02

Cinc pams de borró. Al Tall per sempre


Cau la nit, suau i fresca sobre els lloms del riu. Travessem el pont de Sant Jordi a bon pas. És quasi l’hora, és el dia.

Com aquells infants que juguen amb l’aigua als rius de l’Índia o Bangladesh. Com un home que dorm fresc i feliç a les nits, en la catifa, al terrat pla de casa seva a Bagdad. Com un xicot a llom d’un cavall bell i lliure per les planes de les Amèriques. Com el vell cantador amb la veu com un barranc a la plaça de Bocairent. Com les xicotes amb els cabells nets i lluents passejant a la vora del Danubi, a Budapest...
Així, més o menys, em sent alguna vegada... Fugaçment, si, però ho he sentit, ho sent.

Les llums, al fons de l’escenari, baden colors. Del groc al rosa i del blanc al blau de la mar. I quatre ditades de sang que pengen del sostre i davallen. L’atronador terròs d’argent i les arracades. Les espatlles fortes del dolçainer i les cames febles de Vicent Torrent. La negra barba, camisa negra, sabata bruna i fosc embolcall, il·luminats tots del goig de sentir-nos i ser, cada vegada i a cada cop i cada dia més i millor POBLE.
Com un bàtec del cor i un trontoll de peus. Com un esclat de foc i uns cops de puny a ritme vell. Com una arrel antiga amb saba nova i sang calenta. Com un sospir en recordar Guillem, Miquel.

Al Tall s’acomiadava, però comiat no fou, que a festa trona El Coixo.
Alcoi balla i gaudeix i acomboia pobles i llogarrets de contornades properes. Però balla i mira a l’infinit. I festeja per una vegada amb Algemesí. S’estiren i s’allarguen com els bons pensaments. I fan fort el cor, com el bon vi.

...”hi ha un licor en la resina dels antics oliverars que fa tendra la memòria i aclareix la veritat”.
BEVENT AQUELL LICOR amb Raül, Marc, Víctor i Joan. Amb Julio i Pile i Llúcia i Rafel. Amb Llorenç i Anna i UN TEATRE PLE... amb el cor i la senyera, la dolçaina i la MUIXERANGA... amb el mestre que m’ensenyà a llegir i els sons que m’ensenyaren a estimar la meva terra. Amb la llengua clara i neta i la mar mediterrània. AL TALL PER SEMPRE...