No, no vull mostrar
la meua intimitat als quatre aires!
Amor, no em faces
més fotos! Deixa-ho! Prou!
Entenc que cregues
que farem un be a molta gent si ho veuen tot, si es posen davant de
mi com fan cada dia davant el mirall. Tu creus realment que veure-ho
els farà pensar? De veres trobes que la gent vol saber, pensar,
canviar? Estàs segur que mirant-me dia a dia reflexionaran, deixaran
de banda per sempre la seva màscara de bons i civilitzats?...
Se molt be de quina
cosa està feta la naturalesa humana: de fang!
Se que hi ha gent
que balla en cercles al voltant de la malaltia dels altres, de la
mort. Ballen amb aquelles túniques blanques i aquells barrets.
Ballen mentre la mort és la d'un altre. I mostren aquella falsa
compassió.
No, no vull estar
present en les oracions de ningú. Ja pregue jo de tant en tant si
vull!
Tampoc vull que
ningú invente versos o cançons inspirant-se en mi, en els meus
cabells sempre desordenats, en les meves mans tremoloses. Prou, amor!
Ningú aprendrà res perquè no volen aprendre. Ningú s'asseurà
davant de sí mateix uns minuts després de veure'm a mi d'aquesta
manera...
Deixa la finestra
oberta i treu la música. No, no necessite «animar-me», com dius
contínuament. Vull escoltar la mar com brama, o com acarona suaument
les roques. Vull que m'entre un raig de llum de sol. Amor, creu-me!
Treu la música, no la necessite ara mateix!. Demane poc... fa temps
que demane ben poc. Que t'estigues amb mi, que em mires uns segons i
que deixes que el món sencer s'ascle en mil trossos si vol. Ja hem
salvat prou coses tu i jo!. Ara, que se salven ells, si es que volen
salvació, si es que saben de quina merda s'haurien de salvar!...
Va, fes-me una altra
foto si vols... però solament per a tu! La meva nuesa és teva si la
vols i els meus cabells.
Si, fes-me
caragolets als cabells! Amb els teus dits... Així, amor! Gràcies!...
I el món, si vol,
que rebente! No aprenen mai! No aprenen res!. I vols tu salvar-los de
la seva dansa de cercles, de bombolles de llet agra?. Si, viuen dins
d'un got de llet! Amb els ulls plens de nata no veuen res!
Obre un poc més i
ajuda'm amb el coixí. Vull veure la mar com brama!
Així, amor!
Gràcies!...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada