2017/01/15

Oriola. Com caragols en fulla de bleda, tots un

"Com caragols en fulla de bleda, tots un"...
Per als qui hem tingut la sort de viure hortes i enfangar-nos vora les sequies, aquesta expressió té el valor d'una imatge visual molt potent. Alçar la fulla i descobrir-los atapeïts, reunits a l'ombra del verd pàlid formant un conjunt meravellós que gaudeix unit de la tendresa senzilla de la seva fulla prenyada d'aigua i aliment per a tots.
I vull utilitzar aquesta imatge d'hort casolà per explicar el moment viscut avui a Oriola («Orihuela, tu pueblo y el mio» que cantava el poeta amb el cor asclat per la pena de l'amic mort).
Oriola és i serà també el meu poble, el poble al qual hem anat a parar algunes i alguns valencians de més al nord per diferents raons. La ciutat que ens cau extranya només arribar i que se'ns torna amable en el moment que la fem nostra i l'estimem com és: un punt decrèpita i punt sublim, una mica amable i un tros aspra. Aferrada a si mateixa i necessàriament seva és i serà també nostra, perquè l'hem viscuda i patida com es viuen, s'estimen i es pateixen els horts i els conreus.
Tota la muntanya de prejudicis que cauen sobre ella s'esmicolen en quant un seu a un d'aquells rebancs de pedra dels claustre de la Catedral i goja el solet d'hivern. Tot el seguici d'olors insuportables de roba arnada i sotana, de faldons de la Mare de Déu, es torna llum valenciana en arribar la flaire de la flor de taronger quan és hora que arribe. 
Avui, JovesPV, la gent del Bloc de les comarques del sud, ens havia proposat un exercici de saviesa, un cant de jovent obert: deixar-nos portar pels carrers de la ciutat sense més misteri que el de la seducció, deixar-nos guiar per l'orgull de sentir nostra aquella vila de versos i pedres velles, de històries tristes i cants solemnes. Ens ha guiat el professor Jesús Millán pel rovell de l'ou de la ciutat...
Per a mi ha estat fàcil... només es tractava de retrobar aromes i calidesa en les mirades. Solament havia de recordar afectes i vivències.
Fer una trobada de gent valencianista, defensora de la llengua dels valencians i activament compromesa amb les llibertats del Poble Valencià a Oriola ha estat una idea genial, perquè els qui hem viscut aquella ciutat autèntica hem pogut compartir amb els companys i companyes les nostres experiències, la nostra visió de la riquesa cultural d'aquella ciutat també nostra que no s'entén a si mateixa si no és com a emblema valencià. Hem fet pinya, hem fet bloc, hem fet acte públic i manifest de respecte i admiració per algunes coses belles que allà conserven com joies del nostre patrimoni i hem fet colla de gent compromesa amb la nostra terra i la nostra gent en tota la seva rica diversitat.
Si, és diversa i complexa realitat la de la nostra terra. I en aquesta diversitat s'ensuma la substància de la nostra estima per ella, sencera.
He fet fotos, hem après, i ens hem aplegat en aquell claustre per seure sobre les seves pedres com jo mateix feia quan era un jove estudiant... Per veure la gent venir, per sentir el goig del sol en un dia fred d'hivern. I ens hem fet una foto com caragolets en fulla de bleda, unides, solidaris, joiosos en la descoberta (unes) i en el retrobament (altres) de la ciutat que abraça el riu i que plora pel poeta...
La ciutat que deixarà de ser ella mateixa si s'eixuga les llàgrimes per Miguel Hernández i deixa de pintar les quatre barres del Regne per quasi tots els racons, sostres i voltes... 
Conèixer és estimar... 


En Oriola, el vostre poble i el nostre, al gener de 2017
Des del Bloc de les Valls del Vinalopó, L'Alcoià, El Comtat i Les Foies, L'Alacantí i La Marina Baixa hem acudit acomboiades per la nostra gent del Bloc del Baix Vinalopó - Baix Segura... I HEM PASSAT UN DIA D'AQUELLS BONS I PER RECORDAR... Gràcies companyes, companys per les portes obertes, les voltes i el soseg d'Oriola
SOM SUD, SOM VALENCIANS !!!