És molt curiós
(com a mínim) que darrerament em pregunten tan sovint: I tu de qui
ets?...
Si, com els avis de
poble cara a un xiquet que els ha fet gràcia i que no reconeixen...
-de qui ets tu, xiquet?. -Jo, el nét que Quico Bos... - Ah, mira
tu!.
De cara al CONGRÈS
DEL BLOC, el projecte polític al que he dedicat, dedique i dedicaré
una part important del meu temps i de la meva il·lusió (encara no
absolutament malmesa de manera que «encara tinc força, i no tinc
l'ànima morta i em sento bullir la sang») prou gent em pregunta
això: de qui eres?...
Ja hi ha qui ha
respost per mi amunt i avall a tort i dret sense haver parlat amb mi
ni una sola paraula de l'assumpte, però, malgrat això, NO ACABE DE
COMPRENDRE QUIN INTERÈS POT ARRIBAR A TENIR de qui sóc o a qui
pense recolzar arribat el cas...
Sóc secretari local
d'un col·lectiu menut de poble petit, del SUD, d'aquell sud valencià
que tantes i tants expliquen amb prejudicis i percepcions falses des
de les àrees metropolitanes i des dels seus curts mapes cognitius.
He estat Alcalde del meu poble en el passat i regidor (tot això
durant vuit anys) però ja no ho sóc i els qui demanen «pedigree»
per a tot, ja no crec vulguen saludar-me efusivament com ho feien en
el passat (ja sabeu com és la política de les cadiretes... quan
estàs, ets i quan no estàs ja no ets ningú). Però com que no tinc
problemes psico-afectius (com tants i tantes que es dediquen a açò
de la polis) i estic prou be del cap, no m'importa ni gens ni
menys.
Al meu poble fa ja
molts anys que treballem de valent tractant de fer créixer el
col·lectiu, el compromís «real» de la gent en les coses que ens
importen col·lectivament. Ara tenim il·lusió en veure un grupet de
xicones ben joves que s'hi volen incorporar. Tinc per costum acudir a
les reunions de Comarca i estar sempre disponible per a la gent de
manera cordial i convençuda. Qui em busca em troba i qui vol fer
caminet amb mi per portar avant el projecte del BLOC-COMPROMÍS
sol trobar-me ben dispost, si la salut i l'alegria no em manquen...
Però no pose tot en «el grupet de Compromís». Sóc d'aquells
«moniatos» que troben imprescindible no deixar la lluita social (en
el meu cas, en «coses d'ecologistes» i «altres lluites de poble»
que m'interessen i que trobe fonamentals). Si, eixes "lluites" que es fan debades, sense cobrar i sense esperar res més en canvi que la satisfacció de contribuir a fer un món millor (coses de moniatos beneits, com havía dit).
I PREGUNTEN I
PREGUNTEN i jo dic sempre el mateix: - Jo sóc el nét de Quico Bos,
Pau, Pauet per als amics estimats, de La Torre de les Maçanes, al
nord del sud del País Valencià i SÓC, ESTIC AMB, QUI TREBALLA DE
VALENT PER AQUEST PROJECTE DE CONSTRUCCIÓ D'UN «PAÍS QUE MAI NO
HEM FET» (que deia ja sabeu qui).
Dels gossos
malfaeners, NO. Dels qui es desapareixen fins que troben
l'oportunitat de agafar-se una poltroneta per a ells o per als
qui ells troben NO, dels qui s'acosten a COMPROMÍS ARA QUE TENIM
RESSÓ I GESTIONEM pobles, poblassos, governs i desgoverns,
TAMPOC (oportunistes se'ls ha dit tota la vida). DELS QUI, com deia
sant Pau «no fan res però es fiquen en tot», tampoc. Com ell (el
sant) els diria allò tan famós de: - qui no treballe, que no
menge!. I afegiria: - o almenys, que no marege.
Tampoc sóc de la
gent que va de «guai» i no té ni idea del que porta entre
mans: la il·lusió de milers i milers de persones que han treballat
des de la societat, l'associacionisme, els grups locals, els pobles,
la cultura, l'educació, la terra i la sang. Tot això és un SAGRAT
i no es juga en jocs d'ambicions personals i lluites pel poder, és
molt INDIGNE AIXÒ i desprès fer plorets per Miquel Grau, o
Guillem Agulló o la IMMENSA GENTADA QUE HA TREBALLAT I TREBALLA per
un País Valencià més just, més igualitari, més arrelat, més
culte, més i millor per a la gent que l'habitem i l'estimem.
LA MEVA POSTURA ÉS
CRÍTICA, ho se, però crítica des d'una opció clara pel treball,
per la construcció, pel recolzament a totes i tots els qui fan
feminisme, treballen per la igualtat en la diversitat, per la
recuperació de l'agricultura pròpia, la llengua pròpia, per la
justícia social i el respecte reverencial a les persones i els seus
patiments. Des d'eixa postura CRÍTICA I MILITANT (quina paraula més
infame, xè), AMB EL «PEDIGREE» QUE DONA (o no) ESTAR PRESENT I
ACTUANT COM BONAMENT PUC EN BE D'AQUEST PROJECTE POLÍTIC...
DIRÈ:
NO SÓC NINGÚ, «un
entre tants», però si tant pregunteu és perquè resposta espereu.
LA RESPOSTA: ENS
TROBEM EN EL TALL, EN LA FEINA, PELS NOSTRES POBLES I LA NOSTRA
GENT... Ací segur que ens trobem... MAQUINANT PER DARRERE EN FOSQUES
CAMBRES OCULTES I MENTINT, NO ENS TROBEM... Lluitant per la Terra i
per la gent, si no em fallen les forces i no ens toquen massa els
nassos «els guais» del partit, TAMBÉ.
SALUT I TRELLAT... i
si algú és capaç de tirar per terra tot amb la sola intenció de
FER-SE EL CUL GROS i PEL PUR PODER, des d'aquest full (que és meu i
pose el que vull) els envie «a pastar fang».
Hi ha «morts» que
ressusciten sempre quan ve «congrés» o quan «hi ha algun bocí
d'alguna cosa per fer-se la part»... M'AGRADEN MÉS ELS VIUS (encara que de vegades s'equivoquen), ja
veus.
Ah, i també m'agrada molt la diversitat que integra... Molt més que la gent que va de "JO SE TOT, DEIXEU-ME FER" i "tots a una" (una versió de "y cierra España" però de la terreta).
(per cert, la gent que ha dit públicament que hi ha una candidatura "dels maricons" i una altra dels "de trellat" hauríem de enviar-los a que s'afilien a Ciudadanos... no?)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada