Arsenal...

Alguns hem crescut utilitzant aquesta paraula sense el seu context original... hem gaudit d'un arsenal de xulles suquejant a les graelles al Mas, per primavera amb els amics, quan érem adolescents i lliures. A aquell arsenal l'acompanyava un altre: el què formaven les neveres blau cel farcides de gel, cervesa freda i bon vi per als de pap més fi... Teniem un arsenal de discos de vinil i, desprès, de CD's. Encara conservem un arsenal de fotos de tonteres, festes i reunions... Un arsenal de joia i vida despreocupada sota les flors dels ametlers o sobre la sorra de les platges a l'estiu. Un

arsenal d'afectes i efectes personals que posem en caixetes plenes de bons records... Un arsenal de llibres, folis, apunts de quan érem estudiants.

Pensàvem que aquella pila de coses i sensacions ens donaven un patrimoni per al futur de llibertat i joia. Pensàvem que els anys de la facultat i del descobriment de les llibreries, les tendes de discos i els cafès a l'ombra dels plataners de València eren els millors anys de la nostra vida... Perquè érem joves, lliures, bells i valents...

Un dia un rifle vell i rovellat aparegué a la vora del llit de la iaia al Mas, repenjat de la barra del capçal. vaig preguntar: -I això?... pare,

què fa això ahi?... -Eixe és el seu lloc (diu el pare). Ahi estava sempre l'escopeta en els vells temps de lladres, roders, postguerra i por. No, no era un arsenal... era només una escopeta de caçador. Dormien a l'ombra de l'arma aquells atemorits camperols...

Dormíem a l'ombra de les oliveres a l'inici de la primavera... aquells encesos jovençols...

I ara, avuí... detencions...

Les armes?: els llibres, les motxilles, unes lletres vermelles escrites en vells

llençols. Ja veus, tot un arsenal de raons, paraules, poemes, cançons. Demanant de nou respecte, cultura, trellat, educació.

La resposta ja la saps: de nou la repressió... aquella que nosaltres, als 80 ja no sentíem... perquè erem joves, bells, valents i lliures... o això creiem...

València... els anys d'estudiant... la ciutat vella i les assemblees al soterranis de la facultat...

Les flairades de la tarongina i el rebumbori dels coets a la porta del LLuis Vives per les mascletades...

La plaça Sant Agustí reblida de gent esperant que moga la manifestació...

I les llibreries plenes de gent. Però, sembla, eren altres temps...