El Javi, superamic xixonenc, ve penjant al seu blog cançons que ténen una història darrere, amb aportacions d'amics i seguidors de les coses que ens comparteix...
I vull copiar-li un poc la idea... Però no posarè cançons amb històries d'altres.
Ara posarè, de tant en tant i quan vinga de gust, aquelles cançons que formen part sustancial d'allò que la vida i el temps han anat fent de mi mateix... Una espècie de Banda Sonora Original d'alló que un és.
Compartir-les pot ser de profit per algú... Qui sap?... El cas és que les vull ací, als quatre vents, a la tramuntana freda dels moments gèlids, al llevant amable de les estimances, al ponent esfereidor i embafòs de les angúnies i al vent que bufa per migjorn i alça l'enteniment i l'energia vital. I en posarè unes quantes, al menys algunes d'elles... perquè són tantes...!.
I a l'hora de triar la primera no tinc cap dubte: Nomadi del Franco Battiato. en versió original i traducció simultània... ahí va doncs:
Nomadi che cercano gli Nòmades que busquen els
angoli della tranquillità anguls de la tranquilitat
nelle nebbie del nord e nei en les boires del nord i en els
tumulti delle civiltà tumults de la civilització
tra i chiari scuri e la monotonia entre les clarors i fosques de la monotonia
dei giorni che passano dels dies que passen.
camminatore che vai Caminant que vas
cercando la pace al crepuscolo cercant la pau al crepúscul
la troverai la trobaràs
alla fine della strada. al final del camí
Lungo il transito dell'apparente dualità Llarg el trànsit de l'aparent dualitat
la pioggia di settembre la plutja de setembre
risveglia i vuoti della mia stanza desvetlla els buits de la meva habitació
ed i lamenti della solitudine i els laments de la solitud
si prolungano es prolonguen.
come uno straniero non sento Com un extranger no sent
legami di sentimento. lligams del sentiment.
E me ne andrò I me n'anirè
dalle città de la ciutat
nell'attesa del risveglio. en rompre el dia i desvetllar-me.
I viandanti vanno in cerca di ospitalità Els vianants van buscant hospitalitat
nei villaggi assolati a pobles asolellats,
e nei bassifondi dell'immensità als rerefons de la immensitat.
e si addormentano sopra i i desprès dormen sobre
guanciali della terra els coixins de la terra.
forestiero che cerchi la Foraster que busques
dimensione insondabile. la dimensió insondable
La troverai, fuori città la trobaràs, fora de la ciutat
alla fine della strada. al final del camí
angoli della tranquillità anguls de la tranquilitat
nelle nebbie del nord e nei en les boires del nord i en els
tumulti delle civiltà tumults de la civilització
tra i chiari scuri e la monotonia entre les clarors i fosques de la monotonia
dei giorni che passano dels dies que passen.
camminatore che vai Caminant que vas
cercando la pace al crepuscolo cercant la pau al crepúscul
la troverai la trobaràs
alla fine della strada. al final del camí
Lungo il transito dell'apparente dualità Llarg el trànsit de l'aparent dualitat
la pioggia di settembre la plutja de setembre
risveglia i vuoti della mia stanza desvetlla els buits de la meva habitació
ed i lamenti della solitudine i els laments de la solitud
si prolungano es prolonguen.
come uno straniero non sento Com un extranger no sent
legami di sentimento. lligams del sentiment.
E me ne andrò I me n'anirè
dalle città de la ciutat
nell'attesa del risveglio. en rompre el dia i desvetllar-me.
I viandanti vanno in cerca di ospitalità Els vianants van buscant hospitalitat
nei villaggi assolati a pobles asolellats,
e nei bassifondi dell'immensità als rerefons de la immensitat.
e si addormentano sopra i i desprès dormen sobre
guanciali della terra els coixins de la terra.
forestiero che cerchi la Foraster que busques
dimensione insondabile. la dimensió insondable
La troverai, fuori città la trobaràs, fora de la ciutat
alla fine della strada. al final del camí
1 comentari:
Esta molt guai aixo`. Jo tambe´ tinc bandes sonores d'alguns moments de la meua vida... A proposit, quan pugues, la cançoneta d'Ovidi Monllor, per fa... Abraç amic
Publica un comentari a l'entrada