UNA REFLEXIÓ AL PAÍS DE L'OLIVERA...
Bo, ja tinc ganes de dir la meva... I LA DIRÈ, QUE LA LLIBERTAT ens ha costat massa com per a no exercir-la finalment.

El barranc que s'ha obert entre ells i nosaltres és un abisme immens, però encara no tan gran que els diexem "menjant-se els polls del cap d'un tinyòs " i ens anem nosaltres A LA NOSTRA... ENCARA ELS HI RESTA CAMP PER SEGUIR EL JOC... el seu joc. El joc de desbotifarrar-nos i deixar-nos amb la boca al sol, com els boquimolls.
"Tinc un cuernet en cada ull" (o un vitet, que ve a ser el mateix). Els ulls coents i amargs de veure els carrers plens de gentades. Si, a mi no m'agraden els carrers plens de gent cagant-se en judes, el traïdor... Aquell a qui van escollir (amb esperit democràtic i responsabilitat ciutadana) i que ens ha venut per 40 monedes del Temple.
Tinc les mans com "cadenes de pou" de tocar de ben aprop la frustració, la tristesa, la manca de futur de qui m'estime.
I el "cul pelat" de treballar per mantenir una gentola que, com les panderoles: neixen, creixen, es reprodueixen i no moren... Acaben a Iberdrola, a Telefònica, o al Banc de Santander.
I JO SÓC D'AQUELLS QUE DEMANEM UN SENYAL, un signe clar que ens faça pensar que açò ja no pot durar, que ja estem farts de botiflers i cagamànecs. I EL SENYAL, tal vegada, siga que la TVV ja no dona senyal, ni senyera, ni seny, ni trellat.
Què hauria passat si haguéssin decidit per majoria tancar l'Instituto Cervantes, la Biblioteca Nacional, el Museo del Prado o El Palacio de Oriente?... I si haguéssin decidit que els espanyols ja no podrien tenir cap mitjà de comunicació en la seva pròpia llengua perquè això és car de mantenir i durant anys s'han gestionat malament aquelles institucions i mitjans?. Com s'ho prendrien si encara que siga "panderà de bou", tancaren "Los Reales Sitios" o "la Real Academia de la Lengua"???. No emprenyeu, que seria fort... PERQUÈ CAP D'AQUELLES COSES ÉS D'ELLS, CAP. SÓN DE LA GENT, LES PAGUEN ELS IMPOSTOS DE LA GENT.
OBRI'M L'ULL O ENS QUEDAREM "campanejant", o en castellana expressió "sin plumas y cacareando".
El Poble Valencià (inexplicablement per a mi i moltes/ts com jo) havia elegit amb majoria uns/es diputats a Corts que no fan altra cosa que desfer-nos com a col·lectivitat, com a País. Judes elegits pel seu poble, traïdors de la seva pròpia llengua i cultura, moniatos amb ramells de flors per ofrenar-li a la geperuda "nación de naciones", que diu de sí mateixa ser tan diversa i que si no "esclafa, rebenta".
ESTÀ DIFÍCIL TOT, SI... Però no és per manca de diners nomès... que ens manca la dignitat i la llibertat i això ja "clama al cel".
...per cert "sursum cordae" vol dir "que alcem el cor"... El cor o el cul, però alcem-nos, que ja hi ha prou.