un altre PLANETa, el nostre

CANYA...
fang i palla i pallús, llàgrima, nus...
El tall fi de la corbella i els dits junts fent cordes. Canyes i més canyes. Braços, cames, peus nus pastant el fang.
Els núvols miren bocabadats i el sol escalfa ronyons i colls.
Units, junts, totes i tots...
Manoll, sogall, fregall. S'esgarra el sac i es barreja amb la terra fresca. 
Amunt, més amunt, junts, tots, caps i cos.
I se senten sons d'Àfrica i olors de l'Índia. I pensem que tot és possible si ho fem junts. I tirem endavant malgrat la mort i la vida i la fam... Avant.

En sortir dels llençols ja xiula la colla. I fileres de canyes i dents blanques s'endinsen solc avant.
Hem hagut de traçar un cercle obert i, amb ell, altres cercles que escapen a raons i goles mortes d'aixerdor.
Hem hagut de pintar somnis i esperar... esperar que els vents portaren bona gent, cossos esmunyits i ànimes generoses.

I paga la pena esperar per veure arcades belles i potes d'elefants. Roselles i margalides espoltint camins vora el barranc fresc. Paga la pena esperar per veure somriure l'amic, per veure els seus ullets esfondrats omplir-se de vida nova, d'aigua dolça i tèbia.
Hem hagut d'esperar per alçar junts els braços cap a l'infinit, per pastar amb peus d'apòstols sarments i terra antiga. Hem hagut de deixar passar un temps ferit perquè en vingués un altre de més bo i més petit, de més sa sense neguit.
Nu i veritable. Silenci. Respecte. 
Amor de fang i vi. Amor de terra fèrtil.

al meu estimat amic Javi Roget i el seu planeta de canya, que també és el meu.