2011/12/09

Muixeranga




Somriures de fresc matí de finals de tardor,

guaitant l’espera i respirant encens.

Capgrossos i peus de puntetes,

i la bellesa de saber-se de nou testimonis d’alguna cosa gran.

Plomes, bastons, ferros i fusta,

humana solitud assistida de remeis

i salut, molta salut i força per reinventar la vida nova.

Vent, aire, remoure’s i reviscolar... enganxar-se a l’infinit i repenjar-se d’un núvol,

la pell intensa de l’afecte immens,

enfilant la llum i fent bons els somnis d’una terra alçada...

Alçada i elevada sobre sang i foc, entre els nussos de la soca d’una morera vella.

Blau, blanc,verd,roig... matalassos i llençols a la serena.

Retrona la plaça, rebeca el coll, esmuny els muscles, enforteix els braços, acluca els ulls,

el soroll d’aquell espai.

Tots alhora, tots amunt,

tots d’una, assedegats a vora riu.

El soroll es fa més feble de vegades,

però els trons trenquen l’hora i baden el cel.

Mirar, veure, inquirir, investigar,...

Despullar essències i vestir existències.

Randa, argent, seda, mel.

I entra la creu i trenca la veu...

Fosca llum, fum,

i de nou la música, tots alhora, tots a un temps.

La porta oberta, sempre oberta... entreu!!!

Els cels oberts... dempeus!!!

L’orgull en alt, el camp sembrat

i els càntics de la vida viscuda...de la nit ja clara com el dia.

Olor de tarongina llunyana i llorer proper,

errants pels carrerons i emparats davall dels arcs...

carrer amunt, carrer en alt...

Algemesí, 8 de desembre de 2011. Danses de la Mare de Déu de la Salut. Patrimoni de la Humanitat.