2011/11/24

a rajolades...


Recodreu els dibuixos de "la gata loca"? (krazy kat, es deia quan era un vell còmic). Una gata loca d'amor, en amor i follia a rajolades molta per un ratolí. Un ratolí de nom "Ignacio" (s'ha de pronunciar amb accent del Golf de Mèxic per no llevar-li l'encís del doblatge a una de les hispàniques llengües que en diuen espanyol o castellà, però ara ho deixarem en mexicà). "Ignasio" moria de fàstic pels reclams amorosos surrelistes d'una gata que a cada cop s'enamorava més... si, a cada cop, de colpejar, perquè no hi havia prou rajoles al món per atentar-li al cap a aquella pobra gata enamorada del ratolí equivocat: un masclista, un cafre, un cabró, el ratolí...i ella quan més sang, més amor, quan més colps més corets revolant pel seu cap...
En fi... Uns personatges de "monos animados" que en diuen per allà amb un tarannà semblant al del "Correcaminos y el Coyote" o a les truculentes relacions entre Iogui i Bubú o Epi i Blas... el llest i el moniato... relacions sàdiques basades en un fer-se mal constant, en un fotre's sense treva... amb un polsim d'ingenuïtat, la veritat... no cal ultrapassar-se...
Però en el cas de la gata loca, el més fort és que, com deia "la bova del mas d'Ambròs": -"quan més em pega més el vull"...
No, no pense clavar-me en màrfegues de pallocs ni en corrals plens de puces amb el tema dramàtic de la violència de gènere... no en se ni gens ni prou, i el respecte és la millor actitud quan d'una cosa no se'n sap. Però la gata loca i el seu Ignasio em porten a una reflexiò vella i novella en una fugaç mirada a la societat en la que visc i que em viu: L'ESTÈTICA DISFRESSA LA REALITAT I OCULTA EL DRAMA... allò que s'amaga no existeix.
Hui seria impossible emetre en un canal per a xiquets uns dibuixets com els de la gata loca... és massa evident que seria de mal gust en un món on moren tantes dones a les mans dels fillsdeputes de les seues parelles... PERÒ L'ASSUMPTE VA MÉS AL FONS DEL DRAMA. Vivim en un món on l'estètica amaga l'ètica. Exemples:
...Si no es veuen les xaboles, serà que ja no hi ha persones sense sostre on refugiar-se, si no es veu la violència dins els tabics d'un pis qualsevol a una ciutat qualsevol, la violència no existeix, si diuen "crisi" fins a acabar farts, la gent s'acollona i, amb por, els de sempre, campen com a reis per on volen enmig d'una societat anestesiada. Si amaguem la mort, la mort no existeix, si prohibim paraules malsonants, pretèrits imperfectes, espectacles políticament incorrectes... si ho pintem tot de rosa i verd... la mort, les injustícies, la memòria de les víctimes de totes les baralles i batalles no existeix... AIXÍ VA LA COSA... així ve sent...
Però el cas és que ella, elles, continuen patint les rajolades de tants "ignasios" que les molen a colps, continuen morint i patint desemparades per una societat repugnant que les ven revistes d'Ana-Rosa i collars de perles (ensanguinades, com deia la cançò).
I nomès és un ratolí, un maleït ratolí, un infame ratolí... el flautista d'Hamelín no va acabar amb ell ofegant-lo al riu de la vergonya... el gat Silvestre no va poder amb ell acultrassant-lo en el seu foradet al rodapeu... I el món ple de pobres gates loques moltes a rajolades...
No, no t'enganyes gateta loca... que això no és amor.
De nou la religió dels xinesos: "el confusionisme"... perquè la confussió "in radice" és la de maquillar i disfressar; ètica per estètica. No importa per a aquestos que mouen els fils de les coses la veritat, el fons, l'assumpte... solament importa "el benestar" i no el "ben-ser". I per a la societat que s'agarra al seu benestar amb urpes de gata (ara si loca com una cabra), el destí de les persones, la mort, la justícia, el patiment callat, això importa ben poc... s'amaga i ja, es decora i prou... de nou enecenen llums de nadal i guarneixen arbres amb regals buits i falsos i "ací no passa res"... i si passa, no es veu, perquè el protocol étic de les televisions ha decidit no emetre imatges que puguen ferir la sensibilitat del consumidor...
Reactivaran el consum, baixaran la "prima" del risc i pujaran la borsa... i ENS FOTRAN A TOTS A RAJOLADES D'INDIFERÈNCIA...
I si eres dona i negra (com a quella pobra gata) t'amagaran perquè no se sàpiga la injustícia i les afrentes que pateixes... perquè ja saps... no queda be, no és estètic... com amaguen la mort als xiquets, com amaguen la veritat i la llibertat.
En fi gata loca... una cosa has de saber... alguns no t'oblidem.