2010/09/14

i si un fos un arbre...?


Huí, a l'escola, ens hem preguntat: - si tu fores un arbre... quin arbre series?... A principi de curs, mentre arriba el dia que podem començar amb normalitat, superada la síndrome post-vacacional (ai, senyor... amb els nassos plens d'aromes de Venècia, Malta, Verona i Milà... quin estiu més genial, tu... jejejje) cal fer propostes d'activitats interessants mentre arriben tots els llibres, quaderns i ferramentes d'aprendre i ensenyar.
I la proposta era "calfar-se un poc el cap"... Els xicons i xicones n'han gaudit molt i s'han destrellatat amb l'exercici d'imaginació... Un que és menudet ha respost sense pensar: jo?... un bonsai!!! i ens hem pixat de riure, la veritat...
Amb l'ajut de les preguntes assenyades i amb bona intenció... hem tret profit de tot això... Ha eixit a converça la desastrosa imatge de les muntanyes nostres en flames encara fa pocs dies... La Valldigna, Barxeta, Bocairent, Ontinyent... El calvari de Bocairent en flames, a mi personalment, em féu bategar l'ànima... i he recordat un pensament de Joanet: "mira-ho be, amic... que tal vegada ja no ho veuràs igual"... (referint-se als boscos de la Valldigna la primavera passada)...
I quin arbre seria jo?... Encara no he respost aquesta pregunta... Em pega voltes al cap... com els helicòpters dels serveis d'extinció la setmana passada...
Ho preguntarè als bons amics... igual m'ajuden a respondre... però no hi ha pressa. Segur que algun dia puc saber si fos un arbre... ¿quin arbre seria?...
De moment sé que sóc viu, que em córre sàvia bona i nova, que paga la pena arrelar i anar creixent, conéixer i descobrir... Ja li posarem nom a aquest arbre...
...roure, xiprer, olivera, gal·ler, sabina, xop, álber, lledoner...

3 comentaris:

Xixo ha dit...

Jo potser seria una olivera, perque es l'unic arbre que he treballat i es molt d'aci. Pero quan siga gran vull ser una alzina, perque fa bona terra al seu voltant.

Associació Rentonar ha dit...

En la meua opinió, amic meu, sense atrevir-me a asseverar-ho, eres un taronger.
Arbre arrelat a la nostra terra, amb abundant collita de fruits grans, sucosos i dolços en hivern; i a la primavera, amb la florida, un intens olor a tarongina (com aquell dia inoblidable a la Valldigna, que nomenes).
Han segut moltes les idees portades avant i fetes realitat que han eixit d’ eixe cabet loco i generós que tens, i espere que l’aroma dels teus fets, quede flotant en l’aire del xicotet territori que compartim.
Ja se que les taronges no son la teua fruita favorita, però...

Pauet ha dit...

Xe, Joan, home... entre les teues paraules plenes d'afecte, les del Xavi i en Quim (que diu que ell vol ser un OM - és a dir, un HOME, NI MÉS NI MENYS-) heu aconseguit emocionar-me... Que no sabeu que estic en una edat molt difícil i tinc manca de "carinyo"? jejjejje... En sèrio, tu... gràcies... Ahí anem creixent, ens rega aigua clara...