2008/06/12
Teletubies bufats...
De generació en generació
Pensaments de situació torruà-internacional
Pensar, parlar, comunió ideològica, bon rotllo mental, feeling, punt de vista comú... Podrien ser paraules adequades per parlar de tota una generació de gent del poble (i d’altres pobles) amb la què uns i d’altres (més majorets) parlem de tant en tant... A la porta del servei a Cal Deme, mentre ens toca el torn a la barra dels Fadrins, mentre pixem al bancal de vinagre... amb unes gotes d’alcohol i una bona dosi de tontera; s’ha anat creant una bona xarxa de germanor universal esquerrana torrudana... No diré cap nom, però em ve tanta gent al pensament...!
Bona gent i sinzera, gent que vol un altre poble, més participació, millor ambient, més llibertat. Gent que ja té clar que la democràcia (al menys aquesta en la que vivim) és imperfecta i margina moltes opcions, moltes formes de pensar... Gent “guai” que estableix amb els qui som d’una o dues generacions més amunt un llaç d’afecte i una corda d’unió mental ben forta.
Gent que veiem poc pel poble, pel carrer, als col·lectius i a les associacions, gent que veiem en comptades ocasions i en circumstàncies “especials”; gent que deixa vincles i compromisos per a d’altres, per a més endavant... Gent que s’estima aquestes coses que nosaltres ens estimem: el poble, la llengua, la natura, la gent, el món... però sols a nivell intel·lectual...BONA GENT, BONES IDEES EN MIG D’UNA ERA...VERDADERA...
Tinc una teoria... qualsevol idea que no baixa des del cap al cor i des del cor a les mans i als peus, és estèril essencialment, ontològicament bona, existencialment buf d’aire...
Hem comulgat ideològicament, de vegades afectivament, però efectivament?... És una generació mansa, minsa, sompa i inactiva...? una generació que espera que els cigrons a remulla els pose un altre a l’olla?.
Si l’afecte no fa efecte... de què ens val el bon rotllo?... Si el que tants pensem i sentim, si tot allò que volem pel nostre poble i pel món sencer no ho “treballem”... som TELETUBBIES BUFATS que riuen amb l’amarg regust del feixisme que ens envolta...
Sentim: “enxufisme”, “mamaoneo”, “caradura”, “què fort, xaval...!” i ens entra de nou la picadeta del mosquit de l’amor universal que voldria que tota aquesta mala raça desaparegués... Però, si no són els de sempre, la vella guàrdia, els cabdils de la resistència, els prohoms de la lluita ecologico-social-cultural-política i humanitària... on esteu?... que fem (a banda de xarrar)?... a quins bombardeigs ens apuntem...?
Ha de passar com a alguns llocs (Castalla, per exemple) on la censura, el feixisme, la “menjada de tarro” i el “sempre-lo-mateix” duren ja massa i fa tot pudor...? (ràdio local al servei dels interessos de l’alcalde, policia corrupta, concerts i manifestacions reivindicatives prohibides...). Es veu que ha de passar més temps encara per a que les generacions de gent entre 15 i 35 (per posar algo) alcen els ulls de la “Play” i miren al seu voltant... Tal volta han de venir les coses més grosses o més fortes o més crues per què la força vital del jovent, la ràbia dels qui sospiren llibertat estiguen d’actualitat i la CURTOR INFINITA dels apoderats, la Sarsuela i els xurros passen a la història. Ha de passar alguna cosa més greu o més fatal o més “beeeegggg” per a què algunes persones joves reaccionen i demanen de nou les claus de la ciutat?...
Perquè no se si us adoneu que les claus estan : “en el fondo del mar... matarile, rile, rile”...
MÉS CLARET... Tant de bo que la gent jove fera baixar els pensaments al cor i del cor a les mans i, tots JUNTS I ARROMANGATS, treballéssim per un altre món possible, per altres valors que sustituesquen, ja d’una puta volta, els esmentats: “enxufisme”, “mamaoneo”, “caradura”, “què fort, xaval...!”; i la censura, la falta de llibertat, les injustícies...
JA ESTÀ BE DE “Total faran lo que voldran...”
“Tranquilo majete en tu sillón...” deien los Celtas Cortos en una mítica cançó... Ah!, clar... és que ja m’he quedat antic... la cançoneta és dels 80-90... i al segle XXI, “me voy a hasé un corrá”... per tancar-me, fumar-me un peta i passar de tot... perquè “és lo que hi ha...”...AIXÒ, QUE ENS HEM QUEDAT ANTICS... O no?...
Pensaments de situació torruà-internacional
Pensar, parlar, comunió ideològica, bon rotllo mental, feeling, punt de vista comú... Podrien ser paraules adequades per parlar de tota una generació de gent del poble (i d’altres pobles) amb la què uns i d’altres (més majorets) parlem de tant en tant... A la porta del servei a Cal Deme, mentre ens toca el torn a la barra dels Fadrins, mentre pixem al bancal de vinagre... amb unes gotes d’alcohol i una bona dosi de tontera; s’ha anat creant una bona xarxa de germanor universal esquerrana torrudana... No diré cap nom, però em ve tanta gent al pensament...!
Bona gent i sinzera, gent que vol un altre poble, més participació, millor ambient, més llibertat. Gent que ja té clar que la democràcia (al menys aquesta en la que vivim) és imperfecta i margina moltes opcions, moltes formes de pensar... Gent “guai” que estableix amb els qui som d’una o dues generacions més amunt un llaç d’afecte i una corda d’unió mental ben forta.
Gent que veiem poc pel poble, pel carrer, als col·lectius i a les associacions, gent que veiem en comptades ocasions i en circumstàncies “especials”; gent que deixa vincles i compromisos per a d’altres, per a més endavant... Gent que s’estima aquestes coses que nosaltres ens estimem: el poble, la llengua, la natura, la gent, el món... però sols a nivell intel·lectual...BONA GENT, BONES IDEES EN MIG D’UNA ERA...VERDADERA...
Tinc una teoria... qualsevol idea que no baixa des del cap al cor i des del cor a les mans i als peus, és estèril essencialment, ontològicament bona, existencialment buf d’aire...
Hem comulgat ideològicament, de vegades afectivament, però efectivament?... És una generació mansa, minsa, sompa i inactiva...? una generació que espera que els cigrons a remulla els pose un altre a l’olla?.
Si l’afecte no fa efecte... de què ens val el bon rotllo?... Si el que tants pensem i sentim, si tot allò que volem pel nostre poble i pel món sencer no ho “treballem”... som TELETUBBIES BUFATS que riuen amb l’amarg regust del feixisme que ens envolta...
Sentim: “enxufisme”, “mamaoneo”, “caradura”, “què fort, xaval...!” i ens entra de nou la picadeta del mosquit de l’amor universal que voldria que tota aquesta mala raça desaparegués... Però, si no són els de sempre, la vella guàrdia, els cabdils de la resistència, els prohoms de la lluita ecologico-social-cultural-política i humanitària... on esteu?... que fem (a banda de xarrar)?... a quins bombardeigs ens apuntem...?
Ha de passar com a alguns llocs (Castalla, per exemple) on la censura, el feixisme, la “menjada de tarro” i el “sempre-lo-mateix” duren ja massa i fa tot pudor...? (ràdio local al servei dels interessos de l’alcalde, policia corrupta, concerts i manifestacions reivindicatives prohibides...). Es veu que ha de passar més temps encara per a que les generacions de gent entre 15 i 35 (per posar algo) alcen els ulls de la “Play” i miren al seu voltant... Tal volta han de venir les coses més grosses o més fortes o més crues per què la força vital del jovent, la ràbia dels qui sospiren llibertat estiguen d’actualitat i la CURTOR INFINITA dels apoderats, la Sarsuela i els xurros passen a la història. Ha de passar alguna cosa més greu o més fatal o més “beeeegggg” per a què algunes persones joves reaccionen i demanen de nou les claus de la ciutat?...
Perquè no se si us adoneu que les claus estan : “en el fondo del mar... matarile, rile, rile”...
MÉS CLARET... Tant de bo que la gent jove fera baixar els pensaments al cor i del cor a les mans i, tots JUNTS I ARROMANGATS, treballéssim per un altre món possible, per altres valors que sustituesquen, ja d’una puta volta, els esmentats: “enxufisme”, “mamaoneo”, “caradura”, “què fort, xaval...!”; i la censura, la falta de llibertat, les injustícies...
JA ESTÀ BE DE “Total faran lo que voldran...”
“Tranquilo majete en tu sillón...” deien los Celtas Cortos en una mítica cançó... Ah!, clar... és que ja m’he quedat antic... la cançoneta és dels 80-90... i al segle XXI, “me voy a hasé un corrá”... per tancar-me, fumar-me un peta i passar de tot... perquè “és lo que hi ha...”...AIXÒ, QUE ENS HEM QUEDAT ANTICS... O no?...
De tota manera, més val ajuntar-se amb teletubies bufats i ser un d'ells que amb fills de gossa aprofitats... que tambè se'n crien per aquestes muntanyes...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)